Divendres dia 20 d’abril de 2012

Jornada al Palau firal de Manresa 

Moltacte ha estat convidada a participar en la Jornada que s’ha dut a terme a Manresa, el divendres dia 20 d’abril de 2012.

En Miquel Isanta ha intentat donar resposta a la pregunta: què fa que una persona decideixi llançar-se a una aventura d’emprenedoria social en un moment de crisi?

Els atzars, les casualitats significatives, les sincronicitats....tot menys el fruit d’una acció raonable...”les grans coses son filles de l’atzar” deia Joan Maragall, i també Machado, Rilke, Niestchze, Goethe.....

 Passar del treballar per obligació al treballar per ganes.

Amb uns ingredients com: passió, allò que sé fer i que m’agrada fer, i un polsim de valors.

I arribem al treball amb sentit, justament el motor de tota vida segons va poder comprovar Victor Frankl, psiquiatra,  en el camp de concentració nazi.

Aquella persona la vida de la qual encara tenia un sentit, sobrevivia a una situació més enllà de tot límit, mentre que una persona millor dotada físicament però sense sentit en la seva vida moria.

I els aspectes positius de la por i del dubte que sorgeixen ineludiblement tan abans de decidir-nos com després.

La por, el xoc entre la inseguretat i les ganes, tal com la definí Lanza del Vasto.

I els aspectes d’obertura de mires del dubte, una actitud imprescindible per copsar allò que és nou.

TV2 va emetre el reportatge sobre Moltacte outlets, el dia 18 d'abril en el programa “Tinc una idea”
Podeu visualitzar-lo en el següent link en el minut 16,20 del programa sencer, o bé anant directament al clip del reportatge Moltacte, que trobareu a la part inferior de la pàgina.

Autor: José Antonio Ritoré
Tabú n º 1: crear una empresa en què més del 50% de la plantilla pateix alguna malaltia mental (esquizofrènia, bipolar). Tabú n º 2: que el negoci de l'empresa (botigues outlet) suposi que les persones amb malaltia mental atenguin al públic. Tabú n º 3: que l'equip directiu es redueixi el sou un 50% per garantir la supervivència de l'empresa. Aquests són alguns dels tabús que està trencant Moltacte, que segueix l'estela d'altres projectes emblemàtics com La Fageda o Teixidors.
"Estàvem al caire de l'abisme i vam decidir donar un pas endavant", aquesta frase de controvertida autoria, es la vaig escoltar fa més d'un any a Cristóbal Colon, el fundador de La Fageda. Segurament és una frase que comparteixen desenes, centenars d'empresaris espanyols en aquests temps d'incertesa.
El cas és que Cristóbal la va usar per explicar que quan el 1982 va fundar la seva empresa social no tenia res a perdre, l'altra opció era que les desenes de persones amb malaltia mental amb les que planejava crear una cooperativa agrícola a Girona tornessin als manicomis o tancar-se a casa.
L'altre dia, Ana Artacoz, una de les fundadores i directores de Moltacte, m'explicava que un dels treballadors (també amb malaltia mental) de la seva empresa, en ser preguntat en una ràdio "Si no estiguessis treballant, què faries?" , va contestar "Estar tancat a la meva habitació".
Moltacte és una empresa social centrada en el negoci dels outlet: l'octubre de 2008 va obrir la primera de les seves tres botigues. Avui gestiona dues dedicades a roba femenina, una ubicada a Manresa i una altra a Sant Boi de Llobregat, i una tercera, a Manresa, destinada a roba de nens. En la seva plantilla, 27 persones, 15 d'elles amb malaltia mental.
Igual que La Fageda, mai han usat el seu projecte social com a eina de màrqueting, s'han centrat en oferir un gran producte a un preu excepcional, però ara han canviat.
El que passa és que els propis treballadors són els que ens reclamen que ja està bé que els mitjans de comunicació només treguin notícies negatives del col · lectiu de les persones amb malaltia mental, que calia generar notícies positives i donar a conèixer les capacitats de la gent. Ells volen visibilitzar que poden.
Així que Moltacte, coincidint també amb la seva participació en iniciatives com Momentun Project, ha decidit transmetre un missatge a la societat: ells també poden i el que vulgui, que ho comprovi. Ana afirma:
En tres anys no hi ha hagut un sol problema, les clientes els feliciten.
Per descomptat, aquests tres anys estan sustentats en un sòlid projecte empresarial i social. A Moltacte, els empleats amb malaltia mental tenen l'acompanyament d'un psicòleg i d'un treballador social, que marquen les pautes a seguir i els objectius professionals. Un d'aquests objectius és promoure que els treballadors puguin prendre la responsabilitat de la botiga. A Manresa, les dues botigues estan a 50 metres de distància.
Hi ha gent que porta tres anys i els treballadors es poden quedar sols. Creiem en les seves capacitats i poden estar sols. Des de fa quatre mesos estem treballant en això i funciona de meravella. Senten que tenen una responsabilitat major i això els motiva.
El treball és el principi de tot i ho canvia tot.
El seu món laboral, relacional ha canviat radicalment. Al principi algun venia amb ulleres de sol per protegir-se, com si així no els veiessin. Ara les clientes els coneixen pel seu nom, ells les coneixen i assessoren. A més, han creat un grup d'amics entre ells.
Moltacte, com totes les empreses, estàs encaixant com pot els cops de la crisi. 
Van presentar a Momentum Project un pla de creixement recolzat en dues noves botigues i van aconseguir el finançament (que no és gratis), però han decidit aparcar aquesta idea, reduir costos (l'equip directiu s'ha baixat el sou un 50%) i centrar en una nova línia de negoci.
En els centres d'acollida de Catalunya viuen 2.200 nens. Allà, tenen un pressupost per assignar necessitats de vestit i es troben que busquen preus molt baixos i troben qualitat molt baixa, i han de comprar quantitats molt importants. Vam fer una anàlisi i vam veure que el temps que triguen a comprar els productes per a cada nen és enorme i això és temps que deixaven d'estar amb ells. Ens vam moure i vam contactar amb diferents marques. Estem començant.
Projectes d'empreses socials com Moltacte o com La Fageda o com Teixidors tenen diversos trets que els uneixen i que els diferencien de qualsevol projecte empresarial: quan van néixer no tenien res a perdre. Les 150 persones amb malaltia mental de La Fageda, les 15 de Moltacte i les 34 persones amb discapacitat intel · lectual de Teixidors no només no han perdut res, ho han guanyat tot.

Televisió Espanyola 2 va emetre un reportatge sobre Moltacte el passat dijous dia 12 de gener, en el marc del programa “Para todos”.

El reportatge el podeu veure seguint el link, tenint en compte que comença a partir del minut 39 del programa, i té una durada de 3 minuts aproximadament.

La presència d’en David García, Director del Clúster Moda Catalunya, i de l’Agrupació Tèxtil d’Espanya, aporta la visió de les marques col·laboradores.

Una de les clientes habituals de Moltacte posa de manifest la qualitat del servei dels nostres treballadors/es.

Els testimonis d’en Pere  d’en Jaume, i d’en Miquel acaben de donar una visió des de tots els angles del projecte.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-12-01-12/1292756/

Per: Gonzalo Fanjul | 1 desembre 2011

Van obrir la seva primera botiga a l'octubre de 2008, poques setmanes després del començament oficial de la crisi, i la van omplir de treballadors amb malalties mentals greus com l'esquizofrènia o la bipolaritat. No sembla la recepta de l'èxit. I, no obstant això, MOLTACTE (Molt tacte, en català) és un símbol de coratge social i d'olfacte empresarial. Tres anys després del seu llançament, aquesta empresa de roba femenina i infantil ha obert dues noves botigues, ven 32.000 peces amb les que factura 650.000 euros anuals i dóna feina a 29 treballadors discapacitats.

"Quan vam crear la cooperativa MOLTACTE fa 4 anys, es fonamentava en això. El nostre únic capital era la il · lusió que vam posar les tres persones que ens unim en aquesta aventura a l'hora de fer un nou model d'empresa. El nostre somni era que tots milloréssim la nostra qualitat de vida. Un espai on créixer com a professionals i com persones, un lloc on es valori a cada un per les seves capacitats i no per les seves limitacions, una oportunitat de fer les coses de manera diferent. " 

En els seus pocs anys de vida, i enmig d'una crisi antològica, MOLTACTE ha consolidat un model de negoci innovador que ofereix alternatives laborals a un dels grups socials amb més dificultats d'integració. El seu projecte exigeix ​​combinar dos interessos molt diferents: els dels serveis de salut mental, que busquen mecanismes per completar el procés d'integració dels malalts, i els de les marques de roba que busquen emplaçaments i canals adequats per als seus productes. A Manresa, per exemple, MOLTACTE treballa en coordinació amb el programa Mosaic, que combina tractament psiquiàtric, tallers ocupacionals i orientació laboral. Amb ells poden fer un seguiment permanent de la situació de cada un dels treballadors, que operen a les botigues en condicions completament normals i amb un contracte indefinit. Un context laboral que dignifica les persones i trenca els estigmes que acompanyen als trastorns mentals severs.

"Les nostres tres botigues reuneixen en un mateix espai peces de grans marques del sector tèxtil espanyol com Escorpión, Yerse, Naulover, Messcalino, Torradas, Diktons o Anna Mora. El plantejament ha estat qualificat de nou i innovador. Marques que normalment no coexisteixen en un outlet se senten còmodes sota el paraigua de MOLTACTE. A més, se senten còmodes amb que els dependents que tenen cura, col · loquen i ofereixen els seus productes als clients tinguin algun tipus de trastorn mental. "

La crisi ha colpejat a aquesta empresa com a la resta del sector. Però la resposta dels seus promotors no ha estat buscar el refugi d'unes ajudes públiques que no trobarien, sinó estrènyer-se el cinturó amb una reducció de sous i buscar estratègies alternatives. Una sèrie d'acords amb cases d'acollida de menors, per exemple, els estan permetent oferir grans quantitats de roba de qualitat a bons preus, resolent de pas un important problema logístic d'aquests centres.

El repte dels pròxims anys és la sostenibilitat i l'expansió del model. Arribar a altres zones d'Espanya, però també considerar altres productes com els electrodomèstics o la perfumeria. Per a això comptaran amb el suport de la iniciativa Momemtum Project d'ESADE i el BBVA, que els van ajudar en la seva gestació i els han seleccionat entre els 10 millors innovadors socials de l'any. MOLTACTE és un exemple emocionant del que una combinació de coratge i bones idees poden fer contra la crisi social.

Si estan vostès d'acord, doneu-los suport a Facebook i ajudeu-los a difondre la idea. Les seves botigues estan a Manresa i Sant Boi.
http://blogs.elpais.com/3500-millones/2011/12/moltacte-un-gran-negocio-contra-la-exclusion-social.html

Javier Carazo - Madrid - 2011.10.10 - 07:00

Un outlet on treballen persones amb trastorns mentals triomfa a Manresa i Sant Boi

Moltacte va néixer a l’octubre de 2006 amb una primera botiga a Manresa. Ja llavors, “la idea principal era oferir oportunitats laborals a persones amb trastorns mentals, i fer-ho compatible amb la rendibilitat com a negoci”, explica Isanta en conversa telefònica amb CatalunyaPress.

“Volem obtenir beneficis, però no fer-ho a qualsevol preu”, afegeix. “Volem generar qualitat de vida i oferir segones oportunitats: tant a les persones amb problemes mentals, per als que no és gens fàcil la inserció al mercat laboral, com a aquelles peces de roba que, pel que sigui, les marques no han pogut vendre durant la temporada”.

I és que Moltacte és un outlet de primeres marques, de segones oportunitats comercials. Ara fa cinc anys de la inauguració i es pot dir que l’aniversari el poden fer amb un somriure: ja tenen tres botigues –dos a Manresa i una a Sant Boi de Llobregat- i l’any passat van facturar 620.000 euros. Tant lluny han arribat que han estat seleccionats per al Momentum Project que organitzen BBVA i Esade, i que busca els deu projectes d’empreneduria social amb més futur.

Isanta, que més que créixer molt de pressa opta per consolidar el negoci, té molt clar que l’actual “tsunami econòmic” tindrà conseqüències en la manera com les empreses treballen. I recorda la frase: “d’aquí a deu anys les empreses seran socials o no seran”.

http://www.catalunyapress.cat/cat/notices/2011/09/moltacte__ser_social_o_no_ser_55609.php